Escrit per Josep Patau
Quan una empresa sol·licita finançament (pòlissa de crèdit, préstec, lísing o confirming), l’entitat no només analitza el projecte: avalua la qualitat i la consistència de la informació comptable i fiscal. Una comptabilitat ordenada, coherent i actualitzada redueix incertesa, millora el perfil de risc i, a la pràctica, facilita millors condicions (import, termini, tipus i garanties). Tot seguit, resumim els 6 focus habituals de revisió bancària i com preparar-los.
1) Solvència i estructura patrimonial
El banc analitza si el negoci està correctament capitalitzat i quant “coixí” té per absorbir pèrdues. Indicadors habituals: patrimoni net/actiu, ràtio d’endeutament i evolució del patrimoni net. Senyals d’alerta: fons propis negatius, pèrdues recurrents o partides patrimonials sense suport (ajustaments antics, saldos de socis no documentats).
2) Liquidesa i capacitat de pagament a curt termini
Es revisa la capacitat per fer front a obligacions immediates: ràtio corrent, prova àcida i situació de tresoreria. En comptabilitats poc depurades, és freqüent trobar clients envellits, saldos de caixa “teòrics” o conciliacions bancàries no realitzades, cosa que distorsiona la foto real del circulant.
3) Generació de caixa i cobertura de deute
Més enllà del benefici comptable, l’entitat posa el focus al cash flow. Ràtios típiques: EBITDA, DSCR (cobertura del servei del deute) i relació deute financer/EBITDA. Ajustaments crítics: periodificacions correctes, amortitzacions coherents, provisions justificades i eliminació d’ingressos/despeses extraordinàries per estimar la capacitat recurrent.
4) Qualitat del resultat i marges
S’hi analitza l’estabilitat del marge brut i operatiu, la concentració de clients/proveïdors i la dependència de factors puntuals. Inconsistències entre vendes declarades, comptabilitat i evolució de l’IVA o del model 111 solen disparar preguntes. Aquí és clau la traçabilitat: que les xifres “quadren” entre comptabilitat, impostos i realitat operativa.
5) Coherència fiscal–comptable
És un dels punts que més fricció genera. El banc sol sol·licitar impost sobre societats, declaracions d’IVA i, si escau, retencions. Si hi ha diferències rellevants (bases imposables, quotes, compensacions, ingressos comptabilitzats vs declarats), convé disposar d’una conciliació clara i justificants (seients de regularització, ajustaments extracomptables, etc.).
6) CIRBE i mapa de risc financer
L’entitat contrasta allò declarat amb la CIRBE (Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya), que reflecteix l’exposició financera. Diferències entre l’endeutament comptabilitzat i el que apareix a CIRBE, riscos indirectes (avalistes) o límits consumits sense explicar solen deteriorar l’avaluació.
Patau Gabinet Econòmic et recomana:
- Tancar mensualment comptabilitat i conciliar bancs.
- Depurar saldos antics (clients/proveïdors, caixa, socis) i documentar préstecs.
- Preparar una nota de conciliació fiscal–comptable si hi ha diferències rellevants.
- Elaborar un resum de ràtios (liquiditat, endeutament, EBITDA, DSCR) amb evolució.
- Revisar CIRBE abans de sol·licitar finançament i anticipar explicacions.
- Presentar un dossier clar: menys volum i més consistència.
Una comptabilitat “neta” no és estètica: és gestió del risc. I en finançament, la consistència documental marca la diferència.