Blog

2 de gener de 2022

La nova reforma laboral: Novetats i diferències amb la de 2012.

imatge-la-nova-reforma-laboral-novetats-i-diferencies-amb-la-de-2012

Escrit per Josep Patau

El Consell de Ministres ha aprovat el 28 de desembre, la primera la Reforma Laboral pactada amb els agents socials fruit de més de nou mesos de negociacions. Ho fa a través d´un Reial decret pel que la seva tramitació serà molt ràpida, sense donar lloc a moltes negociacions, però pot haver-hi algun canvi.

El Reial decret llei de reforma laboral, aprovada dimarts passat en el Consell de Ministres, ha estat publicat avui, 30 de desembre, en el Boletín Oficial del Estado. Aquesta legislació entrarà en vigor el 31 de desembre, excepte el nou marc de contractació, que ho farà dins de tres mesos per a donar temps a les empreses a adaptar-se..

La reforma laboral aprovada no implica una derogació de la seva antecessora de 2012. No obstant això, sí que provocarà importants canvis que marquen un abans i un després en la negociació col·lectiva, la contractació temporal i la creació del mecanisme XARXA. A continuació es desgranen les principals modificacions:

CONVENIS COL·LECTIUS

Abans: La reforma de 2012 va atorgar primacia als convenis d´empresa enfront dels sectorials en aspectes clau: especialment, la negociació salarial.

Ara: Els empresaris mantindran la seva potestat a l´hora de modificar substancialment les condicions de treball si l´empresa es troba en dificultats. Ara bé, els convenis sectorials s´imposaran en la negociació de sous, la qual cosa torna a obrir la porta al fet que empreses en dificultats hagin d´elevar els salaris. D´altra banda els convenis nacionals tornen a tenir prioritat sobre els autonòmics.

ULTRAACTIVITAT

Abans: Des de 2012 els convenis perden la seva vigència si, transcorregut un any des de la seva caducitat, no hi ha pacte per a la seva renovació

Ara: Un conveni continuarà vigent encara que hagi caducat fins que hi hagi un acord entre els empresaris i els treballadors. Així serà fins i tot quan el conveni en qüestió sigui objecte d´un arbitratge.

SUBCONTRACTES

Abans: El conveni de l´empresa subcontractista prevalia sobre el propi de l´activitat desenvolupada i podia prendre mesures com rebaixar sous per a ser més competitiva respecte als seus rivals.

Ara: Els treballadors d´aquest tipus d´empreses multiserveis quedaran ara subjectes al conveni de les activitats que específicament desenvolupi.

FORMACIÓ

Abans: La legislació anterior recollia que aquest tipus de contractes podien celebrar-se amb majors de 16 anys i menors de 25 que no comptessin amb una qualificació professional reconeguda.

Ara: Es creen dues modalitats. Formació en alternança, per als quals no tinguin la titulació i no superin els 30 anys, compaginant pràctiques en empreses i teoria. Com a màxim 2 anys amb limitació horària. I els de pràctica professional, per a aquells que hagin obtingut un títol en els tres anys anteriors al contracte (cinc per a discapacitats). Durada entre sis i dotze mesos amb el mateix salari establert en conveni per a aquest lloc.

OBRA I SERVEI

Abans: Modalitat temporal més usada, permet tenir al treballador tres anys (quatre si s´estipula en l´acord) lligat a la posada en marxa d´una activitat concreta.

Ara: Se suprimeix

CONTRACTE TEMPORAL

Abans: Contracte eventual, sense necessitat de causalitat, per un període de sis mesos a un any per conveni col·lectiu i el d´interinitat, per a substituir temporalment a un treballador fix.

Ara: S´exigeix causalitat que justifiqui el contracte que ha de constar en ell. Si és per causa imprevisible durarà sis mesos prorrogable a dotze per conveni. Si és previsible, només tres mesos.

CURTA DURADA

Abans: Els contractes de cinc o menys dies tenien un sobrecarrego del 40% en la cotització.

Ara: Als de menys de 30 dies se´ls triplicarà la cotització en finalitzar el contracte. Encara que el recàrrec és major mentre més curt sigui, perquè sempre serà de 26 euros, sense importar la durada

ERTES (ETOP I FM)

Abans: Període de consultes de 15 dies. Sense formació i sense exoneració a la Seguretat Social.

Ara: Si les empreses fan formació tindran dret a exoneracions del 20% en els ETOP i 90% en els de força major de les quotes dels treballadors.

Nou model d´ERTO: Recollit en la nova redacció de l´art. 47 ET es fixa com a causa estructural i diferenciada dels ERTO per força major les limitacions del desenvolupament habitual de l´activitat per decisió de l´autoritat competent.

Es potencien els ERTO amb exoneracions del 90% per a tots els casos de força major i del 20% per als ERTO anomenats ETOP, els vinculats a causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció, que estaran lligats a la formació.

Si les empreses no compleixen amb el requisit de mantenir l´ocupació, estaran obligades a retornar totes les exoneracions de cada treballador el contracte del qual s´hagi extingit.

La protecció per desocupació per al treballador serà del 70% i contempla que no s´esgotin les prestacions. Per part seva, les companyies obtindran bonificacions addicionals a la Seguretat Social si posen en marxa cursos de formació per als seus empleats.

MECANISME XARXA DE FLEXIBILITAT I ESTABILITZACIÓ DE L´OCUPACIÓ

Abans: No existia.

Ara: S´usa per a ajudar les empreses a afrontar problemes cíclics o sectorials. Ha de ser aprovat per Consell de Ministres. Si les empreses fan formació tindran exoneracions a la cotització que varien del 40% per a la modalitat sectorial i del 65%, 30% i 20%, per als cíclics, depenent de la durada de l´expedient.

FIX-DISCONTINU

Abans: Per a treballs discontinus però fix sense data certa

Ara: S´amplia el seu ús, per a treballs estacionals de prestació intermitent. Es facilitarà el seu ús per les ETT i per les subcontractes. Col·lectiu preferent en formació i l´Executiu es compromet a modificar les normes per a millorar la seva protecció per desocupació.

ACOMIADAMENTS LABORALS

Abans: Es permetia l´acomiadament per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció del personal laboral de l´administració

Ara: S´eliminen aquest tipus d´acomiadament per al personal laboral.

QUÈ ES MANTÉ DE LA REFORMA DE 2012?

A part de determinats aspectes que no han estat tan polèmics com és el dret a 20 hores de formació anuals per a tots els treballadors, manté vigents aspectes tan controvertits com la indemnització per acomiadament improcedent, que es va reduir de 45 a 33 dies., amb un màxim de 24 mensualitats en lloc de 42.

Les ETT poden continuar actuant com a agències de col·locació en col·laboració amb les oficines públiques d´ocupació, es manté.

La reforma de 2012 va ampliar les causes de l´acomiadament objectiu com és la disminució persistent d´ingressos durant tres trimestres consecutius.

Tampoc recupera la necessitat d´obtenir una autorització prèvia per a realitzar un ERE.

I, excepte per a la determinació de la quantia del salari basi i els seus complements es manté la jerarquia del conveni empresarial.